dimarts, 28 d’abril del 2015

3. Classificació internacional dels núvols

La classificació dels núvols es divideix en tres sectors:
         
  • Alts:
        
  • Cirrus: La majoria de les vegades aquests núvols han aparegut en el cel de      l’estiu. Amb freqüència es queden durant hores al firmament formant una espècie de vels fins de múltiples formes , i alternant poc la seva posició: a pesar d’això moltes vegades corren a una gran velocitat pel cel, on s'esten des dels 8000 als 12000 metres d'altitud. El nom de Cirrus o Cirro ve del llatí i significa tirabuixó. En aquestes capes d’aire reina una temperatura de 20ºC fins a 50ºC . Per aquesta raó els Cirrus estan formats per fins cristalls de gel i consisteix en llargs filaments, finament ramificats, o tenen una aspecte de metxes amb llargs filaments colgant. Si alguna vegada, la pressió atmosfèrica, cau i augmenta la humitat ambiental, apareixen Cirrus procedents del sud-est al nord-oest que s’espessien paulatinament, cal esperar un empitjorament del temps en les pròximes 49 hores. 
Cirrus




  • Cirrocúmulus: Els cirrocúmulus són la segona classe de núvols que es donen en les capes altes de l’atmosfera ( dels 6000 als 10000m ). Solen ser petits i a vegades a penes visibles, donant freqüentment formacions magnífiques a la vista. El nom de cirrocumul és una combinació de les paraules llatines: cirrus (metxa) i cúmulus (muntó). Així, el cirrocúmulus és un núvol filamentós que apareix aglomerada o en forma de munt. Els cirrocumuls consisteixen, al igual que els cirrus, en fins cristalls de gel. El seu aspecte característic: un camp de diminuts flocs de blancs sense ombra, que estan ordenats en fileres o grups. Els cirrocumuls es formen davant els fronts càlids en una corrent de föhn(vent dels Alps) procedent del sud, així com en estiu davant fronts gelats o en situacions meteorològiques tempestuoses. 
Cirrocúmulus





  •   Cirroestratus: Els estrats, són la tercera classe de núvols de gels que van dels 6000 als 8000m. La seva aparició en el cel fa disminuir les esperances de tenir bon temps, ja que és el clàssic precursor del mal temps. El nom de cirroestratus, es compon de les paraules llatines: cirrus (metxa) i estratus (capa o estrat). Els núvols filamentosos es converteixen en una mena de tel lletós, que és com una fina boira o una mica més espessa, tenint en aquest cas freqüentment una estructura filamentosa. Degut al seu aspecte bromós, moltes vegades no es reconeix com a núvol.
    Una simple prova de que es tracta de cirroestratus és l’aparició de halos.
    Els cirroestratos es poden formar per espessiment de cirrus fins, però també per l’ascens d’una capa d’aire humit. Aquest vels de núvols són la típica manifestació inicial del començament d’un procés d’esllavissament d’aire calent en les altures, el mas senyala l’apropament d’un front càlid.

    Significat meteorològic:
    De la mateixa manera que els cirrus i cirrucúmulus, els cirroestratus, com a núvols, no comporten precipitacions; però amb freqüència, apareixen al costat frontal d’una borrasca que es va apropant, esdevenint així, un indici segur d’una pròxima pluja, sobre tot si la pressió atmosfèrica cau molt. A pesar d’això, encara poden transcórrer unes quantes hores fins que comenci a ploure.
    Les aurèoles i halos al voltant del sol o de la lluna són una prova molt clara de que la humitat ja és present en forma de minúscules gotetes o agulles de gel. 

    El començament d’aquesta condensació de vapor, ja és l’inici d’una posterior precipitació. 
    Cirroestratus

     

    • Els núvols mitjans (de 2 a 7 km d'alçada)
    • Altostratus: Caracteritzats per estar formats per grans làmines, uniformement grisoses, però d'un to més clar que el dels nimbostratus i més fosc que el dels cirrostratus.
                                                                                        
    Altostratus

                                                                            
    • Altocumulus: Es caracteritza per masses globulars o enrotllaments en capes o pegats, els elements individuals són més llargs i foscs que els cirrocúmulus i més petits que els estratocúmulus.
    Altocumulus

    Nimbostratus: Formats per capes uniformes, generalment de color gris fosc, aquest tipus de núvols no sempre es presenta a la mateixa altura, d'aquí al fet que no es pugui considerar núvol de tipus baix o mitjà, però la seva base solen estar al voltant dels 2000 metres. Els Nimbostratus oculten completament la llum solar i precipiten. Aquestes precipitacions solen ser contínues i no molt intenses, a diferència de núvols de tipus convectiu.

    http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7b/Nov20-05-Nimbostratus.jpg/300px-Nov20-05-Nimbostratus.jpg
    Nimbostratus

    •  Els núvols Baixos (des de la superfície fins a 2 km d'alçada)
    • Estratus: Format per capes horitzontals amb una base uniforme, en oposició als "núvols convectius", que són tan alts com amples. Les formacions d'estratus vénen acompanyades de precipitacions amb els nimbostratus. Aquestes formacions a les altituds d'estratus inclouen els altostratus i els cirrostratus.
    Estratus
    • Cumulus: S'assembla a una massa feta de cotó fluix, amb túmuls i/o torres, de base aplanada i amb una part superior semblant a la d'una coliflor. Es forma a la troposfera a una altitud més baixa que l'altocumulus; normalment per sota dels 2,5 km. 
    Cúmulus

    • Stratocumulus: Es un núvol gran, fosc, de masses arrodonides, en grups, alineats, o en ones, els elements individuals són més grans que els d'Altocumulus, i es presenten a més baixes altituds, per sota de 2,4 km. Es creen febles corrents convectives generant difuses capes de dèbils núvols, a causa de l'aire més sec i estable que està per sobre, i impedint el seu desenvolupament vertical.
    Stratocumulus

    • Cumulonimbus: Són núvols de gran desenvolupament vertical, compostos de gotes d'aigua als nivells més baixos i cristalls de gel. Es tracta de l'estadi més desenvolupat dels núvols cumuliformes, i es distingeix del Cumulus congestus perquè el seu cim conté cristalls de gel. La seva base sol trobar-se a menys de 2 km d'altura mentre que el cim pot arribar a uns 15 a 20 km d'altitud. Aquests núvols poden produir pluges intenses o calamarsa, a més de tempestes elèctriques, especialment quan ja estan plenament desenvolupats. 



    Cumulonimbus


















    Cap comentari:

    Publica un comentari a l'entrada