Per a la formació dels
núvols és necessari la condensació de les gotetes de vapor d’aigua en un
punt que actuarà de nucli o llavor del núvol. S’han descrit diversos
compostos que poden iniciar aquest procés com són la pols, l’argila, el
sutge o la sal marina. El principal element natural creador de núvols és
el sulfur de dimetil (DMS) i prové majoritariament del fitoplàncton oceànic.
El fitoplàncton que pobla les aigües oceàniques acumula una molècula que s’anomena propionat de dimetil sulfoni (DMSP).
Aquesta molècula els permet viure en aigües amb una elevada salinitat,
resistir baixes temperatures i/o aguantar condicions amb baixa
concentració de nitrogen. Quan aquests microorganismes moren, la
molècula s’allibera i es transformada en DMS que es difon a l’atmosfera
on actuarà com a nucli de condensació de núvols. Els núvols afecten el
balanç de la radiació solar ja que una major quantitat incrementen
l’albedo, per tant com més núvols menys radiació solar ens arribarà a la
terra. Així el DMS té un paper molt destacat en la regulació del clima i
que caldrà tenir en compte en el context actual del canvi climàtic.
 |
| Procés de formació dels núvols |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada