6. Els Núvols Alts

Són núvols freds, composats per cristalls de gel, situats al pis alt de la troposfera, per sobre dels 7.000 metres i que arriben fins als 13.000 metres (tropopausa) els quals es divideixen en:

    · Cirrus: Els Cirrus són núvols separats en forma de filaments blancs i delicats o de bancs o feixos estrets, blancs en la seva majoria. Aquests núvols tenen un aspecte fibrós o una brillantor sedosa, o ambdúes coses.
   

Cirrus

     · Cirrostatus: Els Cirrostrats són núvols com un vel transparent i blanc, d'aspecte fibrós o llisos, que tapen totalment o parcial el cel, donant generalment fenòmens d'halo.
   

Cirrostratus

    · Cirrocumulus: Els Cirrocúmuls són un banc, manta o capa prima de núvols blancs, sense ombres pròpies, composada per elements molt petits en forma de grànuls, ones, etc. soldats o no, i disposats més o menys de forma regular. La majoria dels elements tenen una amplada aparent inferior a un grau.
                                                                 

Cirrocumulus

5. Els nuvols mitjans

Els nuvos mitjans són els que es comprenen entre els 2 als 7 km d'alçada, i s'hi       distingeixen tres tipus:

• Altostratus: Caracteritzats per estar formats per grans làmines, uniformement grisoses, però d'un to més clar que el dels nimbostratus i més fosc que el dels cirrostratus.

                                                                                    

Altostratus

                                                                        

• Altocumulus: Es caracteritza per masses globulars o enrotllaments en capes o pegats, els elements individuals són més llargs i foscs que els cirrocúmulus i més petits que els estratocúmulus.

Altocumulus

Nimbostratus: Formats per capes uniformes, generalment de color gris fosc, aquest tipus de núvols no sempre es presenta a la mateixa altura, d'aquí al fet que no es pugui considerar núvol de tipus baix o mitjà, però la seva base solen estar al voltant dels 2000 metres. Els Nimbostratus oculten completament la llum solar i precipiten. Aquestes precipitacions solen ser contínues i no molt intenses, a diferència de núvols de tipus convectiu.

Nimbostratus

4. ELS NUVOLS BAIXOS

Són núvols composats habitualment per gotes d'aigua (o gel si la temperatura és prou baixa), estan a la part baixa de la troposfera i s'enfilen fins a uns 2.000 metres, a excepció dels Cumulonimbus que poden arribar fins la tropopausa (13.000 metres).


Cúmulus

Els cúmuls són núvols separats, generalment densos i amb contorns ben delimitats, que es desenvolupen verticalment amb formes rodones, de cúpules o de torres la part superior del qual acostuma a semblar una col-i-flor. Les parts d'aquest núvol que ilumina el Sol són, sovint, d'un blanc brillant. La seva base, relativament fosca, és sensiblement horitzontal.  

Cúmulus

Stratus

Els estrats són una capa nuvolosa generalment gris, amb base bastant uniforme, que pot donar plugim. Quan el Sol és visible a través de la capa, el seu contorn és clarament definit. Aquest gènere no provoca fenòmens d'halo excepte a molt baixes temperatures. 
La boira no és res més que estrats enganxats a terra. Quan es donen al fons de valls, indiquen inversió tèrmica i estan associats a temps anticiclònic. Sovint, quan es puja per sobre del nivell superior de la boira, el cel acostuma a ser clar i la temperatura clarament més alta (d'aquí que es parli d'inversió tèrmica) 

Stratus

Estratocumulus

Els estratocúmuls són un banc o capa de núvols grisos o tirant a blancs o ambdúes coses a la vegada, que tenen gairebé sempre parts fosques, composades per lloses, empedrats, corrons, etc. d'aspecte no fibrós (excepte virga), soldats o no. La major part dels elements petits disposats amb regularitat tenen una amplada aparent superior a cinc graus.

Estratocumulus

 

3. Classificació internacional dels núvols

La classificació dels núvols es divideix en tres sectors:
         

• Alts:

        

• Cirrus: La majoria de les vegades aquests núvols han aparegut en el cel de      l’estiu. Amb freqüència es queden durant hores al firmament formant una espècie de vels fins de múltiples formes , i alternant poc la seva posició: a pesar d’això moltes vegades corren a una gran velocitat pel cel, on s'esten des dels 8000 als 12000 metres d'altitud. El nom de Cirrus o Cirro ve del llatí i significa tirabuixó. En aquestes capes d’aire reina una temperatura de 20ºC fins a 50ºC . Per aquesta raó els Cirrus estan formats per fins cristalls de gel i consisteix en llargs filaments, finament ramificats, o tenen una aspecte de metxes amb llargs filaments colgant. Si alguna vegada, la pressió atmosfèrica, cau i augmenta la humitat ambiental, apareixen Cirrus procedents del sud-est al nord-oest que s’espessien paulatinament, cal esperar un empitjorament del temps en les pròximes 49 hores. 

Cirrus

• Cirrocúmulus: Els cirrocúmulus són la segona classe de núvols que es donen en les capes altes de l’atmosfera ( dels 6000 als 10000m ). Solen ser petits i a vegades a penes visibles, donant freqüentment formacions magnífiques a la vista. El nom de cirrocumul és una combinació de les paraules llatines: cirrus (metxa) i cúmulus (muntó). Així, el cirrocúmulus és un núvol filamentós que apareix aglomerada o en forma de munt. Els cirrocumuls consisteixen, al igual que els cirrus, en fins cristalls de gel. El seu aspecte característic: un camp de diminuts flocs de blancs sense ombra, que estan ordenats en fileres o grups. Els cirrocumuls es formen davant els fronts càlids en una corrent de föhn(vent dels Alps) procedent del sud, així com en estiu davant fronts gelats o en situacions meteorològiques tempestuoses. 

Cirrocúmulus

  Cirroestratus: Els estrats, són la tercera classe de núvols de gels que van dels 6000 als 8000m. La seva aparició en el cel fa disminuir les esperances de tenir bon temps, ja que és el clàssic precursor del mal temps. El nom de cirroestratus, es compon de les paraules llatines: cirrus (metxa) i estratus (capa o estrat). Els núvols filamentosos es converteixen en una mena de tel lletós, que és com una fina boira o una mica més espessa, tenint en aquest cas freqüentment una estructura filamentosa. Degut al seu aspecte bromós, moltes vegades no es reconeix com a núvol.

Una simple prova de que es tracta de cirroestratus és l’aparició de halos.
Els cirroestratos es poden formar per espessiment de cirrus fins, però també per l’ascens d’una capa d’aire humit. Aquest vels de núvols són la típica manifestació inicial del començament d’un procés d’esllavissament d’aire calent en les altures, el mas senyala l’apropament d’un front càlid.

Significat meteorològic:
De la mateixa manera que els cirrus i cirrucúmulus, els cirroestratus, com a núvols, no comporten precipitacions; però amb freqüència, apareixen al costat frontal d’una borrasca que es va apropant, esdevenint així, un indici segur d’una pròxima pluja, sobre tot si la pressió atmosfèrica cau molt. A pesar d’això, encara poden transcórrer unes quantes hores fins que comenci a ploure.
Les aurèoles i halos al voltant del sol o de la lluna són una prova molt clara de que la humitat ja és present en forma de minúscules gotetes o agulles de gel. 
El començament d’aquesta condensació de vapor, ja és l’inici d’una posterior precipitació. 

Cirroestratus

 

• Els núvols mitjans (de 2 a 7 km d'alçada)

• Altostratus: Caracteritzats per estar formats per grans làmines, uniformement grisoses, però d'un to més clar que el dels nimbostratus i més fosc que el dels cirrostratus.

                                                                                    

Altostratus

                                                                        

• Altocumulus: Es caracteritza per masses globulars o enrotllaments en capes o pegats, els elements individuals són més llargs i foscs que els cirrocúmulus i més petits que els estratocúmulus.

Altocumulus

Nimbostratus: Formats per capes uniformes, generalment de color gris fosc, aquest tipus de núvols no sempre es presenta a la mateixa altura, d'aquí al fet que no es pugui considerar núvol de tipus baix o mitjà, però la seva base solen estar al voltant dels 2000 metres. Els Nimbostratus oculten completament la llum solar i precipiten. Aquestes precipitacions solen ser contínues i no molt intenses, a diferència de núvols de tipus convectiu.

Nimbostratus

•  Els núvols Baixos (des de la superfície fins a 2 km d'alçada)

• Estratus: Format per capes horitzontals amb una base uniforme, en oposició als "núvols convectius", que són tan alts com amples. Les formacions d'estratus vénen acompanyades de precipitacions amb els nimbostratus. Aquestes formacions a les altituds d'estratus inclouen els altostratus i els cirrostratus.

Estratus

• Cumulus: S'assembla a una massa feta de cotó fluix, amb túmuls i/o torres, de base aplanada i amb una part superior semblant a la d'una coliflor. Es forma a la troposfera a una altitud més baixa que l'altocumulus; normalment per sota dels 2,5 km. 

Cúmulus

• Stratocumulus: Es un núvol gran, fosc, de masses arrodonides, en grups, alineats, o en ones, els elements individuals són més grans que els d'Altocumulus, i es presenten a més baixes altituds, per sota de 2,4 km. Es creen febles corrents convectives generant difuses capes de dèbils núvols, a causa de l'aire més sec i estable que està per sobre, i impedint el seu desenvolupament vertical.

Stratocumulus

• Cumulonimbus: Són núvols de gran desenvolupament vertical, compostos de gotes d'aigua als nivells més baixos i cristalls de gel. Es tracta de l'estadi més desenvolupat dels núvols cumuliformes, i es distingeix del Cumulus congestus perquè el seu cim conté cristalls de gel. La seva base sol trobar-se a menys de 2 km d'altura mentre que el cim pot arribar a uns 15 a 20 km d'altitud. Aquests núvols poden produir pluges intenses o calamarsa, a més de tempestes elèctriques, especialment quan ja estan plenament desenvolupats. 

Cumulonimbus

2. Procés de formació dels núvols

Per a la formació dels núvols és necessari la condensació de les gotetes de vapor d’aigua en un punt que actuarà de nucli o llavor del núvol. S’han descrit diversos compostos que poden iniciar aquest procés com són la pols, l’argila, el sutge o la sal marina. El principal element natural creador de núvols és el sulfur de dimetil (DMS) i prové majoritariament del fitoplàncton oceànic.

El fitoplàncton que pobla les aigües oceàniques acumula una molècula que s’anomena propionat de dimetil sulfoni (DMSP). Aquesta molècula els permet viure en aigües amb una elevada salinitat, resistir baixes temperatures i/o aguantar condicions amb baixa concentració de nitrogen. Quan aquests microorganismes moren, la molècula s’allibera i es transformada en DMS que es difon a l’atmosfera on actuarà com a nucli de condensació de núvols. Els núvols afecten el balanç de la radiació solar ja que una major quantitat incrementen l’albedo, per tant com més núvols menys radiació solar ens arribarà a la terra. Així el DMS té un paper molt destacat en la regulació del clima i que caldrà tenir en compte en el context actual del canvi climàtic.

Procés de formació dels núvols

1. QUÈ ÉS UN NÚVOL?

En la meteorologia, un núvol o nigul és un conjunt de gotes d'aigua i/o cristalls de gel a l'atmosfera, sobre de la superfície terrestre. Es distingeix de la boira pel fet que no té contacte amb el terra.

 Les gotes dels núvols tenen una mida molt més petita que les gotes de pluja, fet que permet que romanguin en suspensió a l'atmosfera, amb diàmetres que oscil·len entre 0,001 i 0,1 mil·límetres, segons el tipus de núvol. Als núvols, cada metre cúbic d'aire pot contenir uns 100 milions de gotes.

TAULES METEREOLOGIQUES

Comaraca	Municipi	Estació	Latitud	Longitud	Altitud (m)	Data alta		Estat actual
Bages	Artés	Artés [WW]	41.79423	1.93680	278	16.02.2006		Operativa
Bages	Castellnou de Bages	Castellnou de Bages [U4]	41.83094	1.84699	507	22.01.1998		Operativa
Bages	El Pont de Vilomara i Rocafort	el Pont de Vilomara [R1]	41.70637	1.87276	210	02.03.2000		Operativa
Bages	Monistrol de Montserrat	Montserrat - Sant Dimes [WN]	41.59539	1.83751	916	02.01.2003		Operativa
Bages	Sant Salvador de Guardiola	Sant Salvador de Guardiola [CL]	41.67399	1.76796	349	02.02.1996		Operativa

Esteació meteorològica automàtica d'Artés

Estació meteorològica automàtica de Castellnou de Bages

Estació meteorològica automàtica del Pont de Vilomara i Rocafort

Estació meteorològica automàtica de Monistrol de Montserrat

Estació meteorològica automàtica de Sant Salvador de Guardiola

L'HELIÒGRAF

Les mesures de la durada de la insolació s'efectuen per mitjà d'un heliògraf, que permet determinar la durada total de la insolació cada hora o cada dia.

"A L'heliògraf la durada de la insolació es determina concentrant els raigs solars sobre una banda constituïda per una tira de cartolina que es crema en el punt en què es forma la imatge del sol. Si la formació del focus fos feta a través d'una lupa caldria desplaçar aquesta constantment en funció de les variacions diürnes i estacionals de la posició del sol. Per evitar aquest inconvenient s'utilitza una esfera de vidre.

La banda de registre es col·loca de forma apropiada sobre un suport corbat, concèntric amb l'esfera, així els raigs solars es concentren aquesta banda.

Si el sol llueix durant tot el dia es forma sobre la banda 1 traça carbonitzada contínua. Si el sol brilla de forma intermitent, la traça cremada és discontínua. En aquest cas la durada de la insolació es determina sumant les longituds de les parts carbonitzades.

El heliògraf de Campbell - Stockes està constituït per una esfera de vidre de 10 cm de diàmetre muntada concèntricament a l'interior d'un casquet esfèric, el diàmetre és tal que els raigs solars formen un focus molt intens sobre una banda de cartolina encaixada en unes ranures del casquet."

Font: Meterologia a l'ESO

 


Un heliògraf Campbell-Stockes




                                                                                                     

                                                                                                        heliògraf Jordan (a l'esquerra) i           

heliògraf Marvin ( la dreta)